Dipòsit de la Col·lecció al Museu de Lleida

11/3/2020 Discurs del Sr. Antoni Gelonch

 

Molt Honorable Sr.,

Honorable Sra.,

Sr. Alcalde de Lleida,

Sr. President de la Diputació,

Sr. Delegat del Govern de la Generalitat a Lleida,

Autoritats,

Senyores i senyors,

 

 

 

La mare deia que a la vida cal tenir sempre present un objectiu: intentar ser feliços. Avui podria dir, sense por a equivocar-me, que sóc una persona feliç.

 

Feliç en termes de veure la culminació positiva d’un projecte; feliç per estar acomboiat per la meva família i per tants amics, per persones que estimo; i feliç, en termes personals i col·lectius, per aquesta voluntat de deixar petjada, d’amarar-me d’un sentit de transcendència, de saber-me baula en el pas de les generacions.

 

Per aquest sentiment de baula he decidit dipositar la totalitat de la Col·lecció al Museu de Lleida. Perquè entenc que una Col·lecció ha de ser una eina al servei de la cultura, al servei de la difusió de l’art i al servei del progrés intel·lectual.

 

Per això, sempre he tingut un especial interès de posar la Col·lecció al servei de la societat, de manera que pugui ser gaudida i explorada per moltes persones, pels amants de l’art i pels estudiosos. Per això justament els seus fons s’han prodigat en exposicions, catàlegs, llibres i a les xarxes socials, esdevenint probablement la col·lecció privada de gravats amb més presència digital arreu del món.

 

La Col·lecció ha tingut, des del seus inicis, vocació holística. És a dir, s’hi han aplegat peces de totes les èpoques, des del segle XV fins a l’actualitat; s’hi poden trobar obres realitzades en les diferents tècniques d’art sobre paper, és a dir, punta seques, xilografies, aiguaforts, burins, litografies, monotips, serigrafies, etc.; i obres d’artistes molt diversos i d’horitzons plurals, com podreu apreciar en el llistat que consta al final del llibret que se us distribuirà. El fil roig de la Col·lecció és doncs la permanència del gravat, sens dubte la més democràtica de les Belles Arts, a través del temps, a través dels canvis experimentats pels moviments estètics i a través de les diferents tècniques i llenguatges que l’art del gravat ha anat adoptant.

 

I la Col·lecció l’he anat construint de manera molt personal, triant cada peça, sabent el buit que omplia, observant-la, gaudint el goig que em produïa, estudiant-la, documentant-la, mostrant-la quan s’esqueia, restaurant-la, mimant-la…una a una, sabent que un conjunt no és més que la suma harmònica d’individualitats conscientment reunides.

 

Ara tota aquesta feina, que vull continuar fent, estarà dipositada aquí, amb la voluntat que en un futur, que espero llunyà, passi a integrar els fons d’aquest Museu.

 

 

 

 

I tornant al principi, sóc feliç perquè la Col·lecció sé que queda dipositada en bones mans. Quan ja fa temps vaig començar a pensar sobre el futur de la Col·lecció, sempre vaig tenir clar que l’havia de dipositar i llegar a una institució que se’n pogués fer càrrec, que la pogués estudiar, que la mantingués unida i que tingués la voluntat de fer-ne difusió.

 

Després de donar-hi algunes voltes, vaig pensar que el millor lloc per a assolir aquests objectius era el Museu de Lleida. Només calia llavors plantejar el tema i veure la resposta. La resposta va ser favorable i l’entesa amb la Direcció i amb tot l’equip d’aquest Museu fou ràpida, humanament reconfortant i artísticament plena. Els en dono les gràcies.

 

¿Perquè, però, al Museu de Lleida? Bé, vaig néixer a Lleida, com el pare i la mare, i he procurat estar sempre connectat amb aquesta Ciutat, malgrat que fa més de quaranta-cinc anys que no hi visc. Potser somnio o m’imagino una Lleida feta a la meva mida o volgudament basada en els records positius, però les meves arrels estan aquí, i són potser més fondes del què mai no havia pensat.

 

La Col·lecció porta el nom de Gelonch Viladegut, que són els meus cognoms i els dels meus germans, i el primer del nostre pare i el de la nostra mare. Als meus germans els hi he d’agrair la seva generositat constant, perquè podent-ne ser els legítims destinataris, sempre han respectat la meva voluntat i les meves decisions.

 

I als meus pares, els hi vull rendir amb aquesta acció públic homenatge i vull mantenir viu el seu record. D’ells vaig aprendre els valors d’honorar la paraula donada; de no estirar més el braç que la màniga; de respectar a tothom; de cercar, sempre, la bellesa i la felicitat, la pròpia i la dels altres; d’estimar Lleida i el conjunt del país, la seva llengua i la seva cultura, i sense inventar-nos-el; de fer la feina que toca, quan toca i de la millor manera possible; de fugir de l’esclat momentani i de gaudir de la reflexió reposada; de ser solidari amb els que ho passen malament; de gaudir del nucli familiar i d’un cercle reduït d’amics,…Em sembla que estarien contents del pas que faig avui. Com deia abans, he estat imbuït, des de petit, de la noció de transcendència, i em sembla que deixar una part de la teva feina i de la teva il·lusió al servei de la col·lectivitat és una bona manera de transcendir, de construir ponts entre les generacions, de sentir-se i saber-se baula.

 

Aquesta baula passa ara per aquest Museu. Estic segur que cuidaran bé les més de mil peces que hi diposito, i les que hi continuaré dipositant, perquè la Col·lecció continuarà viva. També m’agrada que hi hagi un espai permanent de difusió de la Col·lecció on s’aniran presentant els fons de forma rotatòria, en funció de temàtiques, moviments, autors, etc. D’altra banda, és per a mi una condició bàsica que es facin produccions amb altres museus i institucions, començant pel Museu Jaume Morera, i sé que es farà perquè ja hi ha peticions de museus i centres d’art britànics, belgues, francesos i de diversos punts de Catalunya. I també hem acordat, i em fa molt feliç, que, en un termini raonable, es disposi del catàleg complet de la Col·lecció, que de forma digital es posarà a disposició de tots els estudiosos i de tots els amants de l’art. Tots aquests acords em semblen satisfactoris i treballarem plegats en el seu compliment.

 

 

Massa sovint sentim parlar de descontentament, de què les coses no van bé, de què tot costa molt. No ho nego, però només ens en podrem sortir amb actituds positives i treballant, cadascú amb els seus talents i amb la seva voluntat. Amb els meus talents i amb la meva voluntat em poso a disposició del Govern de Catalunya, de l’Ajuntament de Lleida i de les altres institucions de Ponent per si consideren que puc ser útil en algun debat o acció. No m’agrada gaire queixar-me, he intentat sempre aprofitar les oportunitats que han anat sorgint al llarg de la meva carrera, tant personal com professional, i sempre he estat partidari de la involucració activa en els quefers col·lectius i de la col·laboració entre el sector públic i el sector privat. El meu pas per l’Administració pública i pel sector privat, m’han vacunat contra la temptació de les solucions fàcils a temes complexos. Per això, em sembla que cal arremangar-se i intentar ajudar aquells que el conjunt de la ciutadania ha posat en llocs de responsabilitat, sempre però amb esperit crític i llibertat de paraula. Ja sabeu qui sóc i on sóc, però sempre disposat.

 

Per acabar voldria fer una sèrie d’agraïments, a part del record emocionat als meus pares, i dels esments que ja he fet als meus germans i a tot el personal del Museu de Lleida.

 

Vull agrair molt especialment la presència generosa i per a mi molt especial, del Molt Honorable Sr. Quim Torra, President de la Generalitat. Vivim dies convulsos i complexos, però la vostra voluntat de ser avui aquí és per a mi motiu de gran satisfacció, i a Vós espero que us serveixi de bàlsam i estímul. Moltes gràcies també a l’Alcalde de Lleida i a la resta d’autoritats que han volgut honorar aquest acte amb la seva presència. Moltes gràcies als familiars que m’acompanyen i que em continuen lligant amb aquesta Ciutat, i moltes gràcies als amics que, vinguts de diverses contrades, han tingut l’amabilitat d’acomboiar-me, un altre cop, avui. Moltes gràcies també als mitjans de comunicació que donaran ressò a aquest acte i a aquesta acció. I moltes gràcies als amics del món de l’art que també han volgut i pogut acompanyar-me avui aquí. Gràcies als amics galeristes, gestors culturals, directors de museus i altres col·leccionistes. El meu gest voldria ser un senyal per bastir obra col·lectiva al voltant del gravat en aquest Museu. En la voluntat de construir i de sumar ens hi trobarem sempre. Tot i que també m’agradaria deixar clar que més que parlar de la importància de la cultura, seria bo que en fóssim conseqüents amb els actes.

 

Deixeu-me ara que em refereixi als amics i amigues que voldrien ser avui aquí, però que no hi poden ser per diverses raons, entre les quals la finitud d’aquest espai. D’entre els amics que em manquen avui, i sempre, voldria destacar l’Honorable Sr. Joaquim Forn, amic des de fa trenta-cinc anys i per qui sento una estima particular. Que la seva llibertat, que voldria propera, sigui el far de la nostra.

 

I per últim, deixeu-me fer cinc consideracions finals:

1ª) Sóc dels que creuen fermament en els projectes col·lectius. Sempre he cregut més interessant l’efecte suma amb les institucions ja existents, que no pas que cadascú planti el seu establiment,

2ª) Estic convençut que la cultura és una eina de benestar social, com ho són l’ensenyament, la sanitat o els serveis socials, i sé de què parlo,

3ª) Confio il·lusionadament i amb fonaments en el futur de les Terres de Ponent, si els ponentins ens ho creiem, les institucions hi col·laboren i som més exigents amb nosaltres mateixos,

4ª) Crec en el futur de Catalunya, d’una Catalunya que visualitzo sobirana i completa, basada en l’esforç de cada dia de persones lliures i solidàries, i

5ª) Considero que només la recerca de la bellesa i de la felicitat ens faran lliures.

 

Per tot això, he construït una Col·lecció i per tot això la diposito convençut i esperançat al Museu de Lleida.

Per tot això sé que el futur de tots depèn de l’esforç de cadascú i, sobretot, dels qui veient l’obra llarga es disposen a afrontar-la amb convicció i fermesa, cada dia i cada hora.

 

Moltes gràcies.