Les Grans Misèries de la guerra. La foguera

La sèrie “Les grans misèries de la guerra” de Jacques Callot està composta per 18 gravats. Tot i el gran tema de la sèrie, les imatges són de nomes 8,3 x 18 cm cada un. La sèrie, publicada l’any 1633, és l’obra més coneguda de Callot i s’ha definit com la primera “declaració antibel·licista” i realista en l’art europeu.

Representa la destrucció desfermada sobre civils durant la Guerra dels Trenta Anys. En la sèrie, no es representa cap campanya específica, però, el conjunt recorda inevitablement les accions de l’exèrcit que el cardenal Richelieu va enviar el 1633 a ocupar Lorena, regió natal de Callot, abans de l’annexió a França.

Callot vivia a la capital, Nancy, en el moment, tot i que es van publicar les impressions, com la major part de la seva obra, a París, amb la llicència real necessària. Existeixen encara les plaques gravades, en el museu de Nancy, igual que les set dibuixos de composicions senceres, i molts estudis petits per a les figures, en un gran grup en el Museu Hermitage.

La sèrie es compon per diferents escenes:

De la làmina 4 a la 8 es mostren als soldats atacant successivament una granja , un convent, un cotxe de cavalls, i la crema d’un llogaret. De la làmina 9 a la 14, on trobem aquesta obra, veiem com els soldats sotmeten a diversos mètodes de tortura i execució pública a la població civil. La làmina 15 mostra soldats esguerrats en un gran hospital, d’estil neoclàssic, la làmina 16 representa als soldats desocupats, morint al carrer, i la làmina 17 als pagesos que volen venjar-se d’un grup que han capturat, matant-los amb fuets. Finalment la làmina 18 mostra un rei entronitzat distribuint les recompenses als generals victoriosos.

Totes les làmines mostren àmplies vistes panoràmiques, amb moltes figures diminutes, com és típic de l’obra de Callot i cada impressió té un vers epígraf de sis línies sota la imatge, escrit pel famós col·leccionista Michel de Marolles .

En aquest cas trobem la següent inscripció:

“Ces ennemies du Ciel qui pechent mil fois. Contre les faincts Decrets et les divines Loix. Font gloire mechanmment de piller et dábattre. Les Temples du vray Dieu d’une main idolatre; Mais pour punition de les avui brulez Ils font eux mefines enfin aux flames immolez.”

A nivell tècnic, Callot, va ser també innovador. Utilitzava un mètode que li permetia fer gradacions en la força de la línia, gràcies a l’ús d’un nou vernís. Aquest vernís, més fiable que la tradicional capa de cera, permetia sotmetre les planxes de coure a més banys d’àcid sense por a que es produïssin accidents que malmetessin la feina. D’aquesta manera el procés del gravat a l’aiguafort va poder abordar-se en més passos intermedis, amb major riquesa de detalls, igualant-se a altres tècniques gràfiques anteriors com la punta seca i el burí.

Callot va combinar les tècniques sofisticades del maniersime italià tardà i l’estil dels autors flamencs com Jean i Adriaen Collaert i Jan Sadeler, transformant-los en un llenguatge brillant i expressiu, conjugant a la vegada tradició naturalista i popular del nord d’Europa amb els sentit de la claredat i organització dels mestres italians. Va ser un dels representants, a França, del gust estrafolari i grotesc que estigué de moda durant el regnat de Lluís XIII.

Es va especialitzar en captaires i en gent amb deformacions i personatges de les novel·les picaresques de la commedia dell’arte italiana. El seu estil resultava més realista que el dels seus contemporanis, tant que podríem dir que, la seva obra gràfica suposa un fresc i una crònica del període en que va viure. Cal destacar que les seves planxes de captaires van ser recreades més endavant per Rembrandt, Jan van Vliet i Pieter Quast.

“Les grans misèries de la guerra” va ser la seva darrera gran obra. El més innovador d’aquesta sèrie és sens dubte la posició en la que Callot es situa per representar els fets. Callot, no tant sols, va rebutjar l’encàrrec que li havia fet el rei, de realitzar una sèrie de gravats sobre el setge de La Rochelle, sinó que va recollir les seves pròpies impressiones sobre els esdeveniments transcorreguts en aquesta sèrie de divuit aiguaforts, en els que es representa un poble arruïnat i desesperat davant l’assetjament de les tropes de Richelieu. Per primera vegada en la història de l’art, la guerra és representada des del punt de vist de les víctimes i despullada del seu aparell gloriós i simbòlic. És per això que podem dir que, els temes i la imatgeria d’aquesta sèrie van representar una font d’inspiració per als Desastres de la Guerra de Francisco de Goya, qui, probablement, posseïa un conjunt de gravats de Callot.

Autor: Jacques Callot

Títol: Les Grans Misèries de la guerra. La foguera

Època: Segle XVII

Estil: Realisme (segle XVII)

Tècnica: Aiguafort

Dimensions: 8,3 x 18 cm.

Número de sèrie: s/n

Número de registre: GE-219

Jacques Callot

Nancy, 1592-1635

Jacques Callot va néixer a Nancy el 1592 i va morir a la mateixa Ciutat el 1635. Fou un dibuixant i gravador barroc del Ducat de Lorena, país llavors independent i després annexionada a França. És una de les figures més importants en la història del gravat.

Va realitzar més de 1.400 planxes que suposen un fresc i una crònica del període que va viure. Va representar soldats, pallassos, gitanos, pobres, així com la vida de la Cort. També va gravar a l’aiguafort moltes imatges religioses i militars, i moltes impressions inclouen paisatges en el seu fons. Han sobreviscut 2.000 dibuixos i estudis preparatoris per a les seves estampacions, però no es coneix cap pintura feta per ell i, probablement, mai no va exercir com a pintor.

El seu pare era el mestre de cerimònies de la cort del Duc de Lorena. Als 15 anys va entrar d’aprenent al taller d’un orfebre. Es va traslladar a Roma, on el francès Philippe Thomassin li va ensenyar la tècnica del gravat. Probablement va aprendre la tècnica de l’aiguafort amb Antonio Tempesta a Florència,...

Veure fitxa de l'autor: Jacques Callot