Art / Prínceps

Recentment Joao Fernandes, sots-director del Museo Reina Sofía de Madrid, advertia en unes declaracions que “els museus estan admetent el retorn dels prínceps”. Unes declaracions que venint de qui venen em produeixen un lleuger somriure, o és que el Reina Sofía no és obra de prínceps (o de reis, reietons i assimilats)?

El Sr. Fernandes es refereix amb aquesta fase rotunda a què hom veu arribar magnats, èlits econòmiques i representants o detentors del poder a les institucions artístiques, tal i com ja havia succeït en el passat (només cal recordar l’origen dels museus segellats com a ‘nacionals, en general : Prado, Louvre, National Gallerys, etc.). Perquè són aquests grups els que avui en dia, i donada l’escasedat dels fons públics, compren, paguen i posen les condicions per a exposar o cedir obres. L’art especulatiu (el dels preus exorbitats) ha quedat en mans, i en bitlleteres, de xeics àrabs, oligarques russos, magnats del suposat nou món econòmic (Xina, Brasil, Mèxic), financers experts en fons d’alt risc, estrelles de Hollywood, i especuladors de tota mena…

I les classes mitges on són? On són els professionals liberals amants de l’art? Què se n’ha fet d’aquestes classes mitges que eren el senyal de la prosperitat i de la seva creació? On són les persones que asseguraven la vida de les galeries i regaven el mercat de l’art? Doncs, desapareguts. Les estúpides, injustes i inútils polítiques de suposat rigor pressupostari aparellades amb una pressió fiscal també injusta i sovint indecent, se les han emportat, i amb elles una bona part del nostre sistema de galeries, deixant inerts als artistes i en pana el mercat de l’art.

Perquè quina és la situació d’aquest mercat de l’art a l’Estat espanyol? Si fem cas del ‘Contemporary Art Market 2013’ editat per la consultora Artprice, tenim que els ingressos en el mercat de l’art van caure el 2012 un 62% en comparació amb l’any anterior i que un 70% de les obres que es porten a subhasta no tenen cap comprador. Ai las!, i a aquest desastre mercantil encara s’hi afegeix el desastre fiscal, propiciat per un govern que no és que no estigui interessat per la cultura sinó que li és obertament hostil.

Gravar les obres d’art amb un IVA del 21% provoca que per a un col.leccionista resident a Espanya li resulti més barat comprar fora, i això no s’arregla ni proposant majors descomptes per part dels galeristes. Vet aquí com un govern ‘liberal’ i ‘amant de l’iniciativa privada’ escanya un sector cultural (com els altres) fins a portar-lo a la immolació. Ah!, i tampoc fan la llei de mecenatge que sempre anuncien però mai no fan. Ara, la darrera ‘genialitat’ que s’han empescat és fer una mica més difícil la vida als comissaris i col.leccionistes que tenen la gosadia de voler exposar els seus fons en països tercers…En fi, no paren d’ajudar (!).

Tot això el que produeix és que desaparegui, o tendeix a desaparèixer, el segment mitjà del mercat de l’art, que es veu obligat a deixar el seu espai a aquestes noves èlits econòmiques, normalment sense criteri ni gust i que estan en mans, a vegades, d’autèntics saltimbanquis de l’especulació artística, pura i dura. Se’ls podria aplicar aquella dita que trobo encertadíssma de que “sólo el necio confunde valor y precio”. Aquestes èlits i els saltimbanquis que les acompanyen es fixen en el preu, sense parar compte ni en el valor ni en el sentit de les obres i de les col.leccions.

Perquè, senyors prínceps i assimilats, cóm es pot col.leccionar des de la precarietat? Com es pot col.leccionar en un ambient fiscal i de tracte hostil per part dels poders públics? Que té a veure l’art amb la borratxera financera de les subhastes a Londres, Nova York o Shanghai? Em sembla que les respostes a aquestes qüestions oscilen entre difícil i res.

Tot i això, la cadena de valor de l’art continuarà existint, o així ho espero, perquè un galerista, un comissari, un crític o un col.leccionista d’art continuaran proposant o adquirint obres perquè els hi agraden, per pur plaer estètic. La resta no és res més que especulació, inversió, persecució de símbols econòmics, culturals o socials…allò que busquen els nous o vells prínceps, les seves corts o els seus assimilats.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>