Anar al museu

Anar al museu

Contràriament a una llegenda urbana que sembla que circula, anar a un museu no implica, en principi, cap risc i no es coneixen casos de visitants que hagin estat mossegats, incordiats, segrestats, molestats o agredits pel propi personal d’aquest tipus d’instal·lacions culturals. Ho dic per asserenar els ànims dels eventuals candidats a visitar la col·lecció permanent o una exposició temporal en un museu del nostre entorn immediat.

Aquesta introducció pot semblar descentrada o humorística, però només té com a objectiu certificar que als museus no passen coses rares, en general, i que, ben al contrari, normalment se’n surt reforçat i més seré. Sempre que no es tingui tendència a l’empatx o a fer, simplement, el passavolant, o que no s’hi vagi amb una actitud negativa, com la que tenen els nens quan no els agrada el puré…

Tot això ve a tothom de la freqüentació dels nostres museus, i específicament dels de la ciutat de Barcelona, que donen unes xifres de públic local que oscil·la entre el 10 i el 50%. Amb aquella història del “ja hi aniré”, “hi puc anar quan vulgui perquè està a prop”, “ja hi vaig anar quan era petit”, “és massa gran i m’hi perdo”, “queda lluny i és difícil accedir-hi”(sic), etc., que tots hem sentit alguna vegada, resulta que la realitat és que els catalans, en general, fem un boicot actiu als nostres museus (i no diguem ja, a les sales d’exposicions o a les galeries d’art!). En alguns casos, els mateixos que pronuncien aquestes boniques excuses, són capaços de visitar tot de museus a París, a Nova-York, a Dubai o on calgui i s’escaigui,…Oblidant, olímpicament, que tenim museus que contenen el millor romànic del món (MNAC), o que són bàsics per a conèixer un pintor cabdal (Museu Picasso), o que et permeten conèixer 2.000 anys d’història pràcticament en un mateix indret (Museu d’Història de Barcelona) o que han estat elogiats per un Premi Nobel, per exemple, (Museu Frederic Marès), o, o…

Algú podria adduir que aquesta incompareixença potser està relacionada amb el preu. Bé, si parlem del Museu Frederic Marès, per exemple, tenim que l’entrada estàndard és de 4 euros i 20 cèntims i de 2 euros i 40 cèntims per a grups; persones de 16 a 29 anys; majors de 65 anys; jubilats; aturats; posseïdors de la targeta rosa reduïda; famílies nombroses i monoparentals i posseïdors del carnet de les Biblioteques de Barcelona. A més, el primer diumenge de cada mes la visita és de franc, així com les tardes de tots els diumenges i festius. El Museu d’Història de Barcelona, per la seva banda, té una entrada general de 7 euros i una de reduïda per als mateixos col·lectius abans esmentats. A més, és possible que l’entrada als museus municipals esdevingui gratuïta, amb determinades condicions. Per tant, probablement i en general, el preu tampoc no és un criteri dissuasori. I gens dissuasori comparat amb altres activitats culturals (cinema, teatre, etc.), tot i que també és cert que pot suposar un major esforç per a l’espectador.

Llavors, perquè la població local no es decideix a anar als nostres museus? Probablement hi ha respostes diverses, però potser hi ha una barreja de no estimar ni valorar prou allò que és nostre, d’indolència, de presa, de sant-fotisme, de què cal ser ‘modern’ i ‘cosmopolita’ costi el que costi, d’auto-flagelació, de desconeixement, de poques ganes de moure’s…

Bé, de tota manera quelcom caldrà fer. Els museus hauran de ser més atractius, fer més activitats per a captar nous públics, incidir més en la difusió,…i el públic local haurà de decidir sortir de casa, dedicar un temps a la cultura, entrenar l’ull veient i tornant a veure les peces magnífiques que hi ha…i tot plegat amb l’objectiu de reforçar el lligam museu-cultura-civilització, què tanta falta ens fa! Apa, som-hi tots plegats?

Etiquetes: Barcelona, Museus

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>