Estampetes

No voldria que el títol d’aquest article pugués induir a engany als amables lectors. Amb aquest títol no em refereixo a la coneguda trama picaresca per la qual s’intenta aixecar la camisa a un ciutadà a base de fer-li creure que la butlleta d’un joc d’atzar té un premi, que en realitat no té, i que juga amb l’afany de riquesa o en la necessitat urgent de sortir d’un atzucac per part de gent senzilla que no ha estat confrontada o suficientment confrontada a la malicie ambient o al contacte amb genteta sense escrúpols i de baixa estofa.

Em vull referir al món de les estampes, i a aquells que quan els hi dius que ets col.leccionista de gravats et contemplen amb una certa commiseració dient “ah, d’estampetes”!…Si la formació en art, si una bàsica edcació artística, no és ja el fort del nostre sistema educatiu, tan escolar com familiar, la formació o la simple coneixença del món dels gravats ja pertany directament a la dimensió desconeguda…per això, em sembla que pot ser bo centrar-nos en aquest article en una aproximació al valor econòmic dels gravats, tenint en compte que el valor econòmic és allò que decanta l’opinió de molts dels nostres conciutadans respecte del valor d’un bé. Amb tota seguretat, strictu senso, no es tracta de la bon aproximació, perque el valor d’una cosa no ha d’estar necèssariament lligada a la seva valorització econòmica, però potser donarà llums i armes al debat sobre el món dels gravats, tot i que ja deia Quevedo que “sólo el necio confunde valor y precio”

La casa Artprice, especialitzada en l’establiment de rànkings de preus de mercat i venda d’obres d’art, publicava fa poc un rànking de les 10 obres gràfiques antigues, dels 10 gravats antics, que havien obtingut els preus més elevats en subhastes. La llista és encapçalada pel japonès Katsushika Hokusai per la seva obra “Fugaku Sanjurokkei, vistas del Mont Fuji” (c. 1830-35) que es va vendre per 1.341.360$ en una subhasta a Sotheby’s Paris el 27 de novembre de 2002. En el top 5 hi trobem una “Temptació de Sant Antoni” (il.lustrant un text de Flaubert) d’Odilon Redon que va arribar a 1.200.000$; un “Crist crucificat entre els dos lladres” (1653) de Rembrandt que va assolir els 990.000$; un primer estat del “Pegaso captiu” també d’Odilon Redon que es va enfilar fins els 850.000$ i una altra obra de Rembrandt, “Crist presentat al poble” (1655) que es va acabar subhastant per 835.000$.

En les posicions entre la 6 i la 10, hi trobem un altre cop a Rembrandt, i el seu “Els arbres de la Creu” (c. 1653-1661) amb 811.226$; Paul Gauguin i una esplèndida “Crouching Tahitian Woman Seen from the Back” (c. 1901-02) per 767.808$; Durer i el seu hiperconegut “Rinoceront” (1515) que va pujar fins els 720.000$; una estampa japonesa d’Ando Hiroshige, “Les cent famoses vistes d’Edo” que es va enfilar als 715.824$ i, tancant la llista, un altre cop Paul Gauguin amb la seva “Familia Tahitiana” que va obtenir 714.220$.

A destacar que la majoria d’aquestes quantitats es van obtenir en subhastes a les cases Sotheby’s i Christie’s que són les cases de subhastes liders en els diferents camps de les obres d’art.

Tot i que no cal confondre valor i preu, el coneixement d’aquests preus potser podrà fer variar el concepte de valor que molts dels nostres conciutadans tenen respecte de les estampes, dels gravats. Tot i que avui ho faci per camins col.laterals, tot em sembla bo per intentar destacar el valor dels gravats. I vista la penuria de coneixements i d’actituds respecte d’aquestes peces, qualsevol possible aproximació pot ser bona. And that’s all!

Etiquetes: gravats, mercat, subhasta

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>