L’Estat en contra?

L’Estat en contra?

Sovint se sent a dir per part de polítics i de membres de la societat civil catalana (la real, la que penca) que no és que no tinguem l’Estat a favor (l’Estat espanyol, s’entén) sinó que tenim un Estat clarament en contra. D’aquesta premissa en deriva, per a alguns (siguin molts o pocs), la necessitat de comptar amb un Estat propi i encara hi afegeixen uns altres, cal que aquest fet es produeixi el més aviat possible. Intentarem avui treure l’entrellat de la situació respecte del sector cultural i veurem com s’hi posa l’Estat i com s’hi ha posat els darrers temps. Ens referirem a efectes pràctics, i en concret al tema de despesa en equipaments culturals i la seva evolució en l’immediat passat, sense caure en el detall referit als equipaments singulars.

Es coneixen 3 grans models de finançament de la cultura: les aportacions públiques, les accions de mecenatge i/o patrocini i el consum o despesa privada en cultura. Sovint els projectes culturals no es limiten a un model de finançament únic sinó que els recursos provenen de models diversos.

Segons les dades oficials disponibles (extretes de l’informe “Estat de la cultura i de les Arts 03_15” elaborat pel CoNCA) la despesa total en cultura l’any 2013 a Catalunya fou de 2.659,5 milions, repartits entre la despesa pública i la que realitzen els particulars. En valors significatius, un 30% d’aquest import correspon a les administracions públiques, i a resta, als particulars. De manera que tenim que, segons dades del Gabinet Tècnic del Departament de Cultura i de l’Idescat, 241,7 milions d’euros eren gastats per la Generalitat (9%), 545,1 per les Administracions locals (20,5%), 18,1 per l’Estat (0,7%) i 1854,6 pels particulars (69,8%).

Si s’observa l’evolució experimentada pels dos grans blocs d’agents que generen la despesa en cultura, es pot concloure que des de l’any 2009 s’hi produeix una reducció continuada. Entre el 2009 i el 2013, la despesa de les administracions públiques en aquest àmbit ha caigut un 34% (baixant de 1.255 milions a 805), de manera que s’hauria de retrocedir a l’any 2005 per trobar uns pressupostos públics de magnituds globals similars als de l’any 2014…Per la seva banda, i pel que fa als particulars, la despesa en cultura s’ha reduït un 31% entre el 2008 i el 2012.

Si s’analitza com es reparteix el pes del finançament públic entre els diferents agents públics finançadors, es pot dir que els ajuntaments continuen essent els que més diners aporten, ja que assumeixen el 56% de la despesa pública de l’any 2013, 2 punts més que l’any 2011. Pel que fa al Departament de Cultura, l’any 2013 va aportar el 30% i les diputacions i consells comarcals, el 12%. Per contra, les aportacions de l’Estat només han suposat el 2%, la qual cosa comporta una reducció de 4 punts percentuals respecte del 2011.

Aquesta disminució en el pressupost total de cultura també es pot comprovar amb el percentatge del total del seu pressupost que cada una d’aquestes administracions destina a cultura. En tots els casos s’ha produït un decrement significatiu: els ajuntaments han passat del 6,9% (el 2010) al 5,4% (el 2014); les diputacions, del 12,1% al 9,3%; i el Departament de Cultura, del 1,3% del pressupost de la Generalitat al 0,7%.

Si agafem la comparativa de la despesa en cultura segons el nivell d’administració tenim que per al conjunt de l’Estat la despesa en cultura per part de l’Administració central és del 16%, mentre que a Catalunya només és del 6%, 10 punts menys. Tot i que si ens fixem en la comparativa de la despesa en cultura per habitant, a Espanya (2013) va ser de 102 euros (amb una disminució del 33,3% respecte al 2009), a Catalunya (2014) va ser de 116 euros (amb una disminució del 31%).

Per tant, i respecte de l’enunciat de la pregunta, quina és la conclusió? L’Estat gasta poc en general en cultura; no gasta quasi be res a Catalunya; hi ha un enorme desequilibri entre població, accés als equipaments culturals i despesa per part de l’Estat; i es donen situacions arbitràries (que no tenen res a veure ni amb la demanda ni amb la producció) que fan que Catalunya estigui penalitzada. Per tant, la resposta és positiva, en matèria de despesa cultural tenim l’Estat clarament en contra. Que cadascú en tregui les conclusions que consideri adients.

Etiquetes: Cultura, financiació

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>