Contra la barbàrie

Käthe Kollwitz, "Tod mit Frau im-Schoss" 1921.

Käthe Kollwitz, “Tod mit Frau im-Schoss” 1921.

Escric sota l’impacte de l’atemptat contra la redacció de la revista satírica francesa “Charlie Hebdo”, perpetrat, segons sembla, per terroristes islàmics el matí del dimecres 7 de gener a París, una ciutat en la què he residit, hi tinc amics i que estimo.

Vaig escriure ja fa unes setmanes un article que duia per títol « Tancats a la torre d’ivori ? », http://www.gelonchviladegut.com/ca/blog/catala-tancats-a-la-torre-divori. El subscric completament, de punta a punta, i avui més que mai.

No sempre he estat d’acord amb el contingut de Charlie Hebdo, però hi vull discrepar obertament. Vull tenir l’oportunitat d’expressar el meu desacord civilitzadament, però no vull que ningú s’auto-atorgui la categoria de policia del pensament, que ningú m’arrabassi la llibertat de discrepar tot convivint.

Però he de confessar que tinc por, tinc molta por que la por guanyi la partida, que els que ens volen imposar el silenci ho aconsegueixin a poc a poc.

Tinc ràbia, molta ràbia, d’assistir impotent a aquestes massacres, i a les massacres a Síria i a l’Iraq i a les dels cristians d’Orient. I ràbia de veure com menyspreen les dones, com segresten unes adolescents a Nigèria i les ‘converteixen’ contra la seva llibertat i integritat.

N’estic tip, molt tip de debats sobre si parlem de l’Islam a França o de l’Islam de França, de l’Islam d’Europa o de l’Islam a Europa, mentre aquests bojos fanatitzats maten sense pietat. I temo que els musulmans siguin còmplices o víctimes colaterals d’aquesta bogeria.

N’estic tip, molt tip dels què no diuen res davant de l’horror; de les mitges tintes; dels que creuen que sempre hem d’estar al bany maria d’allò políticament correcte, perquè és més fàcil no encarar-se amb les situacions; dels que miren sempre cap a un alter costat; dels justos i legalistes a benefici de part; dels que divideixen les persones i les causes en bones i en dolentes sempre que ells decideixen qui són els uns i els altres.

Aquests terroristes, aquests fanàtics, aquests assassins que perpetren aquests atemptats i massacres odien també l’art. Prohibeixen la música perquè és impia i pot propagar el pecat, prohibeixen algunes mostres d’art perquè no estan d’acord amb les seves interpretacions pseudo-al•lucinades dels textos corànics, odien la cultura en general, perquè la cultura fa a les persones lliures i això no els interessa. Volen xais disposats a anar a l’escorxador sense preguntar. No volen, no els interessa, gent que pugui pensar pel seu compte, per això no els agrada l’activitat artística, si aquesta es desenvolupa en condicions de llibertat creativa.

El món occidental, la nostra cultura, la nostra manera de viure i conviure tenen molts problemes, i probablement molts defectes, però ho prefereixo a la barbàrie, a l’odi, a les teologies absolutistes, al fanatisme i a la intolerància d’altres models de societat. Sé que la meva societat, la nostra manera de viure no són perfectes, però són les meves. Construir-les ens ha portat segles de guerres, de dolor, també de barbàrie, però hem arribat a bastir equilibris per a que la convivència no només sigui possible, sinó arrelada i preuada. I vull millorar-la, no que altres la destrueixin.

I una darrera cosa, no vull oblidar, no oblidaré els innocents morts per defensar la seva llibertat, la seva integritat, les seves creences, que, tot i no estar-hi potser d’acord, també són els meves.

Etiquetes: Art, política

4 comentaris

  • Antoni Gelonch8 Jan, 2015 a las 6:55 pm
    Moltes gràcies pels vostres comentaris. El text també està disponible en les versions en francès i en castellà del Blog a la Web.
  • mrie-claude morel8 Jan, 2015 a las 6:22 pm
    Estic d accort amb lo escrit.perdo pero soc francesa y el meu catala esta una mica flojo
  • mrie-claude morel8 Jan, 2015 a las 6:18 pm
    El redactor de est comentario lo ha dicho todo.bravo. somos muchos en pensarlo pero ya se sabe lo negativo tiene mas peso.
  • Galderich8 Jan, 2015 a las 10:11 am
    Crec que el gran problema del món musulmà és que no ha passat per una Revolució liberal que permeti la secularització de la societat. Es veuen abocats a fer-la en molt pocs anys empesos per canvis que no controlen -socials, econòmics i teològics- i això comporta reaccions d'aquest tipus. Occident va viure uns s. XIX i XX convulsos -el franquisme per a nosaltres són les escurrialles d'això- que a vegades volem oblidar però que ens mostra les dificultats per a assolir aquesta secularització i reivindicació d'uns drets que nosaltres creiem fonamentals però que per bona part de la població no són tant obvis. Cal invertir en processos democratitzadors en aquests països més que en guerres que ens provoquen reaccions que no desitgem.

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>