Mary Cassatt, gravadora

Mary Cassatt, gravadora

Mary Cassatt és coneguda per ser una de les grans artistes de l’impressionisme. Cal dir, però, que és més reconeguda als Estats Units, d’altra banda el seu país d’origen, que a Europa. I no deixa de ser curiós aquest oblit a Europa en general, i a França en particular, quan es dóna el cas que ella va viure la major part de la seva vida a França, sent amiga d’altres genis com Degas o Renoir, i on fins i tot hi és enterrada.

En l’ordre artístic, podem trobar Mary Cassatt a l’avantguarda de les recerques relacionades amb les tècniques gràfiques, una experimentació que va fer que algú tan entès com Ambroise Vollard recopilés una bona col•lecció de la seva producció.

De fet, Cassatt i Vollard van tenir una llarga relació d’amistat, després que el marchand li vengués una pintura de Cézanne el 1896. Deu anys després d’aquella compra, Vollard va anar a visitar Cassatt a la seva casa al camp i li va comprar un gran nombre de dibuixos, pastels, estampes i pintures encara inacabades. Tot i que es considera que Vollard ja havia comprat abans altres estampes a d’altres marchands o en botigues de venda de gravats, i que és quelcom que continuarà fent perquè a la col•lecció de Vollard s’hi han trobat estampes de tots els períodes de l’artista. Aquesta part de la col•lecció de Vollard fou adquirida a la seva mort, el 1939, per Henri Petiet, un dels més importants col•leccionistes i marchands d’estampes dels segles XIX i XX al món. De manera que, afortunadament, la col•lecció va restar unida i així ha arribat fins avui, cosa que no deixa de ser una gran sort.

Tot i començar com a pintora, a partir del 1879 i fins al final de la seva carrera artística, Cassatt va crear prop de 250 estampes, que seria un equivalent del nombre de pintures que també va fer en aquest període. Cassatt va donar una gran importància a les seves estampes, una producció que va presentar als Salons de pintors-gravadors del 1889 i del 1890, a més de les exposicions monogràfiques que va fer el 1891 i el 1893. Nogensmenys, fou considerada com una de les creadores més hàbils i innovadores en aquestes tècniques, que en el seu cas poden anar de la punta seca a la litografia, passant per l’aiguatinta i l’aiguafort. De manera que el crític d’art Arthur Hoebner escrivia el 1899 que “ha produït una sèrie d’aiguaforts i de puntes seques d’una qualitat remarcable, de les quals un cert nombre, impreses a color, poden ser considerades d’entre les millors del nostre temps. Ha portat el mètode…a un grau de perfecció tant alt que seria temerari disputar-li la preeminència”.

Des del punt de vista tècnic, cal saber que Mary Cassatt no feia cap dibuix preparatori per a les puntes seques, com tampoc no en feia per als seus pastels. Va començar a treballar a l’estudi de Degas, on va realitzar una magnífica obra, À l’opéra (femme au théâtre), en la que va emprar el vernís tou, l’aiguafort i l’aiguatinta. Va aprendre amb Degas totes les tècniques que després va experimentar amb entusiasme, fins al punt que va comprar també una premsa per al seu estudi.

Cassatt va arribar a assolir, com pocs artistes, unes harmonies cromàtiques subtils i uns vibrants efectes matèrics en totes les seves obres i emprant qualsevol de les diferents tècniques. Són, d’altra banda, les puntes seques i les aiguatintes sobre el tema de la mare i el nen dels anys 1899-1890, que van confegir una sèrie de 10 estampes colorejades del 1891, les que són més buscades avui en dia. Cassatt havia quedat fascinada per una exposició d’estampes japoneses d’Ukiyo-e a l’Escola de Belles Arts de París i se n’inspirà per a aquesta sèrie, que es va exposar per primera vegada a la seva primera exposició personal a can Durand-Ruel, amb un gran èxit.

Una altra tècnica que va experimentar Mary Cassatt foren les contraproves de pastels, que eren unes reproduccions inverses dels seus pastels obtingudes pressionant una fulla de paper contra un dibuix al pastel.

Els seus temes predilectes, com a gravadora, foren les escenes de la vida burgesa i de la vida familiar, així com el teatre i l’òpera. Sobre aquests temes en va fer infinitat de variacions, però no es va abandonar mai a una espècie de sentimentalisme tou. Sinó que es va dedicar a aprofundir en les expressions i els gestos dels seus models, a estudiar-ne l’interioritat, com han fet sempre els millors artistes.

Cassatt-The Bain 1

Un comentari

  • Galderich5 Sep, 2014 a las 6:01 pm
    Bon resum d'una de les obres de gravats més importants del món i de tots els temps. Va saber captar la complexa senzillesa dels ukiyo-e com ningú del món occidental.

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>