Museus i franquícies

Museus i franquícies

Segons el Gran Diccionari de la llengua catalana, una franquícia és, en la seva accepció comercial i de mercat, una autorització donada per un fabricant a un distribuïdor o comerciant de vendre els seus productes i d’usar certes patents o marques.

Semblaria, doncs, difícil d’encaixar aquesta definició amb el fenomen que actualment podem observar en el món dels museus. No es tracta d’una autorització donada per un fabricant a un distribuïdor o a un comerciant, sinó l’autorització donada per una entitat museística matriu, i tampoc no es tracta de vendre els seus productes, sinó de mostrar-los parcialment, però sí que en aquest cas es dóna el fet d’usar certes marques, per això ens trobem amb noms com ara el Museu de l’Ermitage Amsterdam o Barcelona, o el Centre Pompidou Màlaga, per exemple.

Perquè es donen aquestes noves realitats de les “franquícies de museus” i quines avantatges representen? Em sembla que es poden apuntar diverses raons, no contradictòries entre si:
-tots els museus tenen un excés d’obra i fins ara no el feien rotar: a tall d’exemple, els fons de l’Ermitage a Sant Petersburg estan integrats per quasi 2.500.000 de peces,
-els museus necessiten cada vegada més diners perquè els costos de personal, manteniment, seguretat, conservació i posta al dia de les instal·lacions pugen, i, habitualment, els ajuts públics baixen,
-els preus del mercat de l’art són cada vegada més alts, i si els museus volen continuar competint en la primera divisió, o en la divisió que els hi correspongui, necessiten més fons,
-com en altres sectors de l’activitat econòmica general (i, no oblidem, que estem parlant d’indústries culturals), associar una ciutat o un àmbit a un nom conegut produeix efectes econòmics i mediàtics potenciats,
-per tal d’ubicar aquests “museus franquiciats”, es rehabiliten grans edificis notables en desús o en condicions precàries, o bé es construeixen nous edificis emblemàtics,
-poden suposar un estímul reforçat per al turisme cultural, un fenomen que existeix i que s’ha de tractar de la millor manera possible, amb productes de qualitat i coneixement contrastats.

Quins són els principals inconvenients?
-aquestes operacions presenten, habitualment, un elevat cost econòmic i poden tenir el perill de representar una certa colonització cultural, i fins i tot econòmica via el pagament de royalties,
-amb els diners que es gasten en la rehabilitació d’edificis o en la construcció d’edificis nous, es podria haver ajudat a les diferents baules del món artístic de la seva àrea d’influència (artistes, galeristes, conservadors, col·leccionistes, etc.),
-a vegades no sembla prou clarament establerta la relació entre la seu franquiciada i el museu matriu, i, a vegades, les obres que es mostren en les seus franquiciades són obres menors,
-potser es promou el patrimoni d’altres, en detriment del patrimoni artístic local o més proper. Es tracta sovint, si més no, d’una gestió discutible del patrimoni,
-donen una visió fixa del món de l’art, presentant només els grans noms ja coneguts, però sense fer cap aposta pels valors emergents no mediatitzats,
-aquests “museus franquiciats” sovint no tenen res a veure amb la concepció del museu com a servei cultural i educatiu, com una institució que conserva i estudia el patrimoni, i potser estan més relacionats amb les necessitats econòmiques de qui promou la delegació i del retorn econòmic, electoral i mediàtic de qui l’acull.

Comptat i debatut, i sense haver-ho fixat a priori, em surten 6 possibles avantatges i 6 possibles inconvenients. A partir d’aquí, cadascú ha de valorar quin pes li dóna a cadascun d’aquests ítems i veure el pes ponderat que adopten. Però, com quasi tot en la vida, no es tracta de blanc o negre. Els “museus franquiciats” estan també en la zona de grisos, però habitualment és en aquest l’espai on transcorre la vida, i la vida dels museus també.

Etiquetes: Franquícia, Museus

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>