Xoc de civilitzacio(ns)

Xoc de civilitzacio(ns)

La llista d’atrocitats contra l’art, en particular, i contra la cultura, en general, per part dels gihadistes és cada cop més llarga: atac i matança a la redacció de ‘Charles Hebdo’ a París al gener; destrucció de les obres del Museu de Mossul i de les ruïnes de la ciutat de Ninive a l’ Iraq al febrer; demolició amb bombes del Monestir del segle XIV de Sant Benham i de Santa Sara, també prop de Mossul i l’atac amb cost de vides humanes al Museu del Bardo de la capital tunisiana al març, l’assalt i matança de 147 civils, majoritàriament cristians, a la Universitat de Garissa a Kènia a l’abril…un reguerol de pólvora, destrucció i mort. Quan hom és capaç, en virtut de no se sap quin interès superior, d’executar un altre ésser humà a sang freda, és evident que hi ha un xoc de civilització, perquè a la civilització que defenso, a la civilitat que vull, hem de ser capaços de viure junts, tot respectant les idees de tothom i preservant el bé més sagrat que és la vida, contra la què ningú no té dret a atemptar.

Pólvora, destrucció i mort perquè volen islamitzar la cultura i les arts, tal com assenyalen els escriptors Gilles Ferragu i Michaël Prazan al diari Le Figaro del 20 de març d’enguany. Segons els autors, “l’art ha estat sempre un objectiu del gihadisme en el sentit més ampli. Un o dos anys abans dels atemptats de l’11 de setembre als Estats Units, els talibans ja havien dinamitat diversos monuments i llocs a l’Afganistan” i “quan els Germans Musulmans van guanyar les eleccions a Egipte després de la caiguda de Hosni Mubarak el 2011, un membre de la coalició que lideraven va fer una crida per a la destrucció de les piràmides“…

Per a l’ historiador Gilles Ferragu, aquests terroristes islàmics no tenen una particular obsessió pels museus. En realitat, ells volen aconseguir un altre objectiu: la mediatització de la seva causa. “Si s’atempta contra els museus, s’atempta contra els turistes. De fet, quan es van fer els atemptats contra llocs culturals a Egipte, com ara Luxor, el símbol fou molt fort i amb això es va aconseguir l’objectiu de captar l’atenció de tots els mitjans de comunicació“.

És difícil de determinar si el primer objectiu dels terroristes islàmics són els turistes o el patrimoni. Per al conferenciant Michaël Prazan, “els terroristes volen fer taula rassa de qualsevol cultura anterior a l’època musulmana, de la història preislàmica”. I és aquí on neix el xoc de civilitzacions, quan una de posterior vol fer desaparèixer, mitjançant qualsevol sistema útil, els vestigis d’una civilització anterior, emparada en una lectura rigorista dels textos sagrats i en el menyspreu cap a les altres cultures, cosa que impossibilita la convivència, si més no la convivència basada en la llibertat i en el respecte.

I on rau la causa del problema? Segons Gilles Ferragu, “en els què llegeixen l’Alcorà molt literalment tot oposant-se a qualsevol forma de representació d’allò que es viu i especialment de l’ésser humà. Els Wahhabites han arribat fins i tot a destruir la casa natal del profeta Mahoma per tal que el lloc no fos idolatrat. En el cas del museu del Bardo es tracta d’antiguitats preislàmiques contra les quals existeix una voluntat de destrucció encara més forta“, tot i que no han destruït cap obra durant l’atac del mes de març i es van centrar exclusivament i de forma despietada en matar turistes.

Quan s’ataca un museu allò que s’ataca és l’economia del país en qüestió, perquè saben que si aconsegueixen fer disminuir el nombre de turistes (i, malauradament, ho aconsegueixen) condemnen el país, i la seva gent, a la misèria. Amb això pretenen desestabilitzar el país, radicalitzar la situació, aïllar comunitats dins i fora del territori, tallar l’entrada d’idees i de contactes i avançar cap a la islamització forçada de les persones, de les cultures i de les arts. Perquè aquests terroristes rebutgen el fet de crear, el propi fet de la creació artística, que consideren un valor occidental que cal extirpar. Prohibeixen la música, la dansa, determinats temes o moviments en arts visuals,…

Xoc de civilització? Amb tota certesa. ¿Xoc de civilitzacions? És el que es pretén. ¿Tots dos xocs alhora? Probablement. És dur i serà molt dur, però hem de ser ferms i saber quins són els valors superiors de la nostra civilització, de la nostra voluntat de viure junts.

Amb aquest article comencem un període de repòs. Bones vacances i fins el primer dijous de setembre!

Etiquetes: Art, civilització, Cultura

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>