El Papa Francesc i l’art

Fa pocs dies, la revista ‘La Civittà Cattolica’ i el conjunt de les revistes gestionades per la Companyia de Jesús arreu del món, publicava una entrevista que el seu Director, el Pare Antonio Spadaro, havia realitzat, en diferents sessions durant el mes d’agost passat, al Papa Francesc.

El Papa actual és un home que representa un estil diferent a la cátedra de Sant Pere, i el seu somriure ple de bonhomia (i quasi permanent) ha donat ja diverses vegades la volta al món, tot acompanyant un missatge d’apropament i de solidaritat, allunyat del rigorisme i de la cella severa de molts elements de la cúria i de molts ‘funcionaris’ episcopals o sacerdotals.

En aquesta entrevista, hi podem llegir un interessant capítol referit a l’art i a la creativitat. Segons el propi Papa, ‘els grans artistes saben cóm presentar amb bellesa les realitats tràgiques i doloroses de la vida”, i això, al meu parer, els dignifica i ens dignifica.

I veiem ara quins són els seus gustos artístics (Eureka!, un Papa que parla d’art i ens ensenya les seves preferències). Bé, només se m’ocorre dir que ja era hora…

Des del punt de vista literari, el Papa es decanta per Dostoievski i Hölderlin (de qui recorda un vers que diu: “Que l’home mantingui allò que va prometre quan era nen”: caram, tot un programa!). D’altres autors que captiven l’actual Papa són Manzoni i Gerard Manley Hopkins.

Pel que fa a la pintura, el Papa Francesc diu admirar a Caravaggio (de qui diu que els seus cuadres li parlen) i a Chagall (de qui esmenta llur ‘Crucifixió blanca’). No puc estar més d’acord amb aquesta tria, però bé això només és el meu criteri personal.

En el camp musical, els seus favorits són Mozart (de qui cita ‘Et Incarnatus est’ de la Misa en Do), Bach (de qui admira ‘Erbarme Dicj’ de la Passió segons Sant Mateu) i Wagner (de qui destaca ‘La Tetralogia de l’anell’ i ‘Parsifal’).

En l’apartat cinema, els seus gustos es decanten clarament pel neorrealisme italià i, en concret, per ‘La Strada’ de Fellini i per ‘Roma, città aperta’). Gustos que lliguen bé amb la seva residència actual.

I és clar, també esmenta el Papa entre els seus gustos a alguns autors argentins com ara José Hernández (amb llur epopeia ‘Martín Fierro’), la poesía de Nino Costa i els textos literaris de Leopoldo Marechal. Textos per on es podría esmunyir una música de bandoneó d’Astor Piazzolla…

Menció apart mereix llur cita de l’immens Jorge Luis Borges, a qui va conèixer personalment.

I aquesta relació, curta però intensa, amb Borges ens permet endinçar-nos en el camp de la creativitat. Per al Papa, la creativitat és quelcom de molt important. Creativitat significa per a ell diàleg, discerniment i frontera. És a dir, conèixer l’altre per a construir; reflexionar i decidir el propi camí sense perdre de vista el principi de solidaritat; i ampliar el terreny de joc per tal de no caure en la trampa del pocs però bons sinó avançar cap a la pluralitat en la diversitat, també solidària i amb vocació d’anar a la recerca d’allò que alguns consideren com a fora dels límits.

Segons les seves pròpies paraules, ‘quan insisteixo en la frontera d’una manera especial, em refereixo a la necessitat que té l’home de cultura d’inserir-se en el context en el qual actua i sobre el qual reflexiona. Sempre correm el perill de viure en un laboratori…Déu s’ha revelat com a història, no com un compendi de veritats abstractes. Em fan por els laboratoris perque al laboratori s’agafen els problemas i hom se’ls emporta a casa, fora dels seu context, per tal de domesticar-los, per a donar-los-hi un barniç. No s’ha d’emportar ningú la frontera a casa, sinó viure en frontera i ser audaços”.

No puc estar més d’acord amb el Papa: els artistes cal que siguin dialogants amb el seu entorn; cal que discernexin segons llur criteri lealment adoptat i cal que siguin audaços. Aquest Papa és un artista! Ara bé, ens agradarà veure cóm acabarà el cuadre que ha de restaurar. Perquè al cuadre de l’Església Catòlica hi trobarà moltes capes de barniç, una mica de ronya i fins i tot parts tapades del cuadre original. Cal que procuri que aquest cuadre, del qual ara n’és responsable, recuperi la seva frescor, la lluminositat primitiva, els matissos dels pinzells dels diferents tallers i tota la gama de colors. Li desitjo el millor, pel seu bé i pel nostre.

Etiquetes: Art, Papa, pintures

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>