Museus i gravats: (1) L’exemple del MoMA

En alguns museus, especialment del Sud d’Europa, els directors o els conservadors no tenen gaire entusiasme per tal d’exposar o adquirir gravats. Sembla existir en els seus esperits una mena de diferenciació entre l’alta cultura i la resta, entre arts majors i menors.

Aquest model és el que segueixen la majoria dels museus, inclosos els dels Estats Units? La resposta és clarament que no. Aquest article presentarà l’exemple esplèndid del Museu d’Art Modern (MoMA) de Nova York, una referència mundial en el món dels museus.

Recentment, el MoMA ha publicat un llibre titulat “Què és un gravat?” Doncs bé, en el Prefaci d’aquest llibre, Glenn D. Lowry, Director del MoMA, escriu: “Col.leccionar gravats ha estat sempre al cor de la missió del Museu d’Art Modern des dels seus inicis”.

De fet, la primera obra que va entrar a la col.lecció permanent del Museu fou un autoretrat de Max Beckmann, gravat el 1929.

Abby Aldrich Rockefeller, una de les fundadores del Museu i ella mateixa una experta col.leccionista de gravats i d’obra gràfica, va reconèixer de seguida el potencial de les obres gràfiques per tal de facilitar l’accès del gran públic a l’art, una capacitat que era conforme a l’objectiu del MoMA d’estimular l’apetència del públic per l’art modern. El 1940, Mme. Rockefeller va donar la seva col.lecció de 1600 gravats al Museu, un regal que constitueix encara avui en dia el cor de la seva col.lecció d’estampes, una col.lecció que compta avui amb més de 50000 peces i que es troba classificada entre les millors d’aquest tipus al món.

Els fonaments tècnics dels diferents mètodes d’impressió acostumen a ser sovint misteriosos per als visitants dels museus. Per això, el 2001, el Departament d’Obres Gràfiques i Llibres IL.lustrats va llançar un web innovador -que també s’anomena “Què és un gravat?”-, i que ha volgut ajudar a desmitificar aquests processos gràcies a posar a disposició diferents demostracions animades a partir de la pròpia col.lecció del MoMA. Aquest site web és accesible mitjançant un link del web de la Col.lecció Gelonch Viladegut.

Aquest web del MoMA és un dels més populars i és també una eina de gran valor per als museus i per a les institucions educatives de tot el món.

Permeteu-me doncs que feliciti als membres del Consell d’Administració, al Director i a l’equip del Departament d’Estampes del MoMA per aquest treball apassionant, pel seu exemple, per la seva capacitat de despertar l’interès del públic i pel seu compromís constant a l’hora de presentar els gravats com a peces molt importants, com un èxit de l’art.

Deixeu-me somniar: aquest magnífic i gran exemple, l’exemple del MoMA, m’agradaria que fos seguit pels nostres Museus! Que els col.leccionistes, els conservadors, els crítics d’art, els galeristes, els directors de museus, els representants de les institucions públiques…fossin sensibles a aquest exemple! Que les exposicions de gravats esdevinguessin aconteixements regulars i habituals als nostres museus i a les nostres sales d’exposicions! Que els gravadors fossin considerats com uns artistes! Que l’exemple de Picasso, Miró, Barceló, Richter, Spero, Rosenquist, etc., etc., tots ells també grans gravadors, fos finalment près en consideració!

La meva esperança és de poder traduir l’exemple del MoMA a les nostres realitats, i que es faci el que calgui per tal de desenvolupar la nostra cultura, per tal d’augmentar el contacte amb el món de l’art, per a promoure els artistes. Voldries ajudar-me a concretitzar aquest somni? Gràcies per endavant.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>