Enric C. Ricart, gravador

Enric Cristòfor Ricart és un dels xilògrafs més considerables, no només de l’art català de la primera meitat del segle XX, sinó, a més, d’un dels més reputats del seu temps, perquè gràcies, d’una banda als seus esforços dels anys 20 del segle passat per treballar amb editorials de París i, de l’altra, al fet que va mantenir una correspondència constant amb editors del món sencer, el seu art va ser conegut i apreciat més enllà de les nostres fronteres.

Efectivament, el gran crític J.F. Ràfols ja deia el 1926 a D’Ací d’Allà: “Els boixos de Ricart, prodigats a França i aquí a la nostra terra, són només una altra prova del seu amor a la matèria digna de possibilitats artístiques: igual com dóna vida amb el cor dins el pinzell als objectes que els ulls vulgars no entenen, ratlla el boix cordialment per imposar la palpitació del seu dibuix. La revista dedicada a la música que publica a París Gallimard, extensa i florida, frisos i vinyetes, dóna un dolç encant de cosa bellament ingènua”.

Enric C. Ricart, "Orfeu", xilografia, 1930

Enric C. Ricart, “Orfeu”, xilografia, 1930

Perquè Ricart, artista bellugadís i amb ganes de conèixer, va descobrir el gravat a Florència, en un viatge que hi va fer: “Amb Rafael Sala ens estàvem al cafè Giubbe Rosse, a Florència, quan un amic italià va mostrar-nos una planxa de fusta de boix gravada i abans d’imprimir. El dibuix va esborrar-se’m completament de la memòria: el que, però, va restar-me’n era la riquesa d’aquesta, la qualitat de la planxa groc-daurada, amb unes línies negres en relleu. Això no va esborrar-se’m i sovint recordava la bellesa d’aquell bloc, les aigües sedoses i daurades de la fusta de boix, i el pes d’aquella rajoleta tan ben escairada”. A partir d’aquest moment Ricart inicià un procés autodidàctic d’aprenentatge en el gravat, que va acabar sent la seva faceta més coneguda.

De manera que Ricart, que pretenia només “anar fent”, va treballar en realitat més que ningú, es va estimar l’ofici i es dedicà al gravat al boix de manera incansable, constant, extraordinària, prodigant-se sense gairebé mai un rebuig amb tot aquell que li sol·licitava una feina: des d’aquell que li demanava com qui demana a un artesà allò que li cal, fins als encàrrecs més importants de les grans editorials o de les institucions públiques (sobre tot, abans de la guerra fratricida). Fins a tal punt va treballar d’encàrrec que, si considerem en conjunt el munt de feina que dugué a terme, veurem que va cobrir sis facetes del treball habitual d’un dissenyador gràfic: el llibre imprès, el disseny de lletres, les publicacions periòdiques, la publicitat, la imatge d’identitat i el disseny d’utilitat pública.

En particular, la contribució a les publicacions periòdiques va ser una afició que sempre el gratificava, perquè li permetia incorporar-se a un equip de tècnics i d’intel·lectuals, units per una empresa cultural, una de les coses que més li agradava del món. El trobem, per exemple, ja a Themis, el 1915, de la qual en va fer la capçalera. I es pot dir que no va deixar mai de participar del tot en alguna publicació, encara que només fos aportant la seva experiència i consell. El 1926, referint-se a D’Ací d’Allà, Ràfols escrivia: “El nostre magazine per obra i gràcia de Ricart ha esdevingut immortal”.

Ricart  es perfila doncs avui dia com un artista extraordinari de la xilografia reconegut arreu, però, a més, com un fabulós comunicador i, encara, com un dissenyador gràfic de primer ordre que va fer avançar molt aquest ofici en el seu temps. El Ricart de les inicials, dels colofons i de les capçaleres, de la nota negra envigorida i de la ratlla nerviosa del burí fou sens dubte un dels dissenyadors gràfics de més pes específic en la Catalunya dels anys 20 i 30 del segle passat, fins al punt que se sol identificar qualsevol treball seu amb l’estil propi de la Catalunya de l’època, amb el Noucentisme.

Era, a més, segons escrivia Manuel Amat a Prisma el 15 de juny del 1936, l’essència de l’esperit vilanoví: “És també en un altre aspecte que m’interessa la figura simpatiquíssima de Ricart; en l’aspecte del vilanovisme. Ricart, àdhuc quan executa els seus boixos, fa acte de vilanovisme. El seu bagatge més apreciat són els corns de mar, les barques, les nostres atzavares, els garrofers, els oliverars, totes aquelles coses, en fi, que ens freguen els ulls de mediterranis i que signifiquen la concreció del nostre paisatge penedesenc, aquest paisatge que s’explica amb una vinya tendra i quatre pins a primer terme i una llenca de mar blava amb un veler lliscant per l’horitzó. Ricart, doncs, gairebé sempre es produeix artísticament dins aquella atmosfera que l’ha vist néixer i créixer i potser d’aquí radica la gran força dels seus boixos, sempre dignificats per un escalf d’autenticitat; boixos tan vius i amb un pòsit de realisme tan exuberant com l’ala d’un ocell o un brot de farigola”.

Enric C. Ricart, xilògraf, dissenyador gràfic, noucentista, treballador, vilanoví. Exemple.

3 comentaris

  • Anna Jorba Ricart21 Jul, 2017 a las 12:49 pm
    Sr. Gelonch, m'ha agradat aquesta entrada que ha publicat en referència a Enric C Ricart Nin, el germà del meu avi. Fa un parell de mesos que ha mort la meva mare, que era la seva fillola, i estic gaudint revisant gravats, llibres, papers antics, goigs, que havien estat d'Enric C Ricart, i he rebut per herència. És per aquesta raó que al consultar dades per internet he localitzat la seva web. La xilografia d'Orfeu, que em resulta tan familiar, llueix molt bé. He sentit admiració per la seva col·lecció. Aprofito per saludar-lo.
  • Antoni Gelonch8 Oct, 2016 a las 9:36 am
    Moltes, moltes gràcies pel seu amable comentari. Continuarem treballant per enaltir el gravat i el treball dels gravadors i per evidenciar el paper dels col·leccionistes. Gràcies un cop més.
  • Jeroni Parera6 Oct, 2016 a las 2:37 pm
    Sr. Gelonch Viladegut . El felicito i agraeixo tot lo que fa pel Gravat i pels collecionistes.

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>