França: l’Estat, mecenes de les arts

França, al llarg de la seva història, ha estat un país que ha estimat les arts. I el poder a França (reial, republicà, eclesiàstic, econòmic,…) sempre ha exercit com a mecenes de l’art i dels artistes. Només cal visitar el Louvre per a donar-se’n compte.

Però avui, ón som? Què col.lecciona l’Estat? Quines són les xifres i els procediments? Qui compra en nom de l’Estat? Qui decideix? Intentaré respondre a totes aquestes qüestions.

La col.lecció de l’Estat és la major col.lecció d’art contemporani a França. Inalienable per definició i llei, s’encarrega de reunir la crema de l’art, per tal que els ciutadans en gaudeixin des d’ara, però amb l’objectiu de transmetre-la a les generacions venideres. Llurs vocacions són diverses: suport a la creació emergent, elaboració de conjunts coherents d’artistes o, també, presa en compte de les figures emergents en l’escena internacional.

Qui gestiona les col.leccions d’art contemporani de l’Estat? Doncs, el Centre nacional de les arts plàstiques (CNAP). El CNAP, creat el 1982, és un establiment públic sota la tutela del Ministeri de Cultura que té com a missió la de donar suport i promoure la creació contemporània en tots els camps de les arts visuals. Aquest Centre gestiona el Fons nacional d’art contemporani (FNAC), un fons que té més de 60000 obres dels segles XX i XXI.

I vet aquí algunes xifres: entre el 1998 i el 2010, el CNAP ha adquirit 8652 obres: 4247 en el camp de la fotografia (la qual cosa representa el 49,1% del total); 1111 en el camp del dibuix (el 12,8%); 879 estampes (el 10,2%); 748 instal.lacions (el 8,6%); 715 pintures (el 8,3%); 264 videos (el 3,1%); 225 escultures (el 2,6%); i 463 altres (el 5,3%). Cal assenyalar, doncs, el suport important de l’Estat al món de l’estampa. Bravo!

Quin és el grau d’internacionalització d’aquesta Col.lecció d’Estat? Entre el 2003 i el 2010, el CNAP ha comprat 5686 obres, d’aquest total el 14,7% han estat adquirides a l’estranger, però cal fer notar que el pressupost gastat a l’estranger ha representat el 19% del total. Els artistes estrangers representen el 40,7%, en nombre, dels artistes als quals s’ha comprat al menys una peça. La internacionalització de la collecció és doncs evident.

I amb quin procediment? Cada tres anys s’escull una comissió d’uns deu experts en cadascun dels següents tres camps d’activitat: crítics d’art, col.leccionistes i directors d’institucions, i es reuneixen un cop l’any sota la direcció del delegat d’arts plàstiques del Ministeri de Cultura per tal de debatre sobre les possibles adquisicions.

Quin és el pressupost assignat? El CNAP ha disposat de 2,5 milions d’euros per any des del 2002 per a la seva política d’adquisicions, tot i que aquesta xifra ha baixat a 2,1 milions el 2010.

I heus ací cóm l’Estat a França continua éssent un mecenes en el camp de l’art, i de l’art contemporani en particular. Gràcies i llarga vida! Un bon exemple a seguir…

Etiquetes: Art, CNAP, França

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>