Meyer i Segalot

Al veure el títol potser algú podrà pensar que aquest article estarà destinat a una parella artística com ara Auguste Rodin-Camille Claudel o bé Gilbert & George. Doncs bé, no és exactament aixo. Aquest article d’avui presentarà gent poderosa del món de l’art, molt poderosa, i, em sembla, no suficientment coneguda.

L’art contemporani, amb stars com ara Jeff Koons o Damien Hirst, es presenta a vegades sota l’empara del glamour i del ‘bling bling’. I si aixo passa, es degut bàsicament per la iniciativa i l’acció de dues persones, un alemany i un francès instal.lat a Nova York. D’un costat, Tobias Meyer, el patró de l’art contemporani a Sotheby’s a escala mundial, i Philippe Segalot, qui fou el patró de l’art contemporani a Christie’s i que s’ha reconvertit ara en un poderós professional independent.

Avui en dia aquesta fascinació per l’art contemporani s’ha convertit en un veritable fenomen social. Hi ha, malgrat tot, una èlit economica disposada a consumir art i que vol formar part d’aquest cercle VIP, que es troba a les subhastes a Nova York o a Londres, a les fires de Basilea, de Hong Kong o de Venècia on, paradoxalment, no hi ha res per vendre (si més no, de manera oficial…).

Tobias Meyer és un director d’orquestra pel que fa a fer pujar les cotitzacions, té molt talent. Un fi manipulador dels gustos i de les opinions en relació a l’art contemporani. I a més, a diferència de la majoria dels seus confrares, té una bona cultura artística que va més enllà del segle XX.

Darrerament (8 i 9 de novembre de 2011 a Nova York), ha conseguit vendre 7 cuadres de Gerhard Richter de cop. 7 pintures a l’hora és molt pel mercat, pero enlloc de considerar la situació com un problema n’ha fet una oportunitat per tal d’influenciar els gustos del públic, dels consumidors d’art actual. Ell sap cóm fer un catàleg i com penjar les obres.

Cal dir que si la conjuntura economica és caotica, la conjuntura és excel.lent per a aquest artista. Com que la respectabilitat d’una obra ve donada per les grans institucions, l’exposició retrospectiva de Richter anirà a la National Galerie a Berlin, i després al Centre Pompidou a Paris. Perquè tot i que el mercat dona els seus diktats, la respectabilitat d’una obra és renforçada per les institucions museístiques, i aquest és ben bé el joc.

I per que l’operació sigui rodona, Tobias Meyer ha fet un magnífic catàleg de l’exposició-venda, on hi podem trobar articles de Hans Ulrich Obrist (co-director de la Serpentine Gallery de Londres, la ‘crème de la crème’), de Norman Rosenthal (antic director de la Royal Academy) i de Robert Storr (degà de l’escola d’art de Yale i comissari de la Bienal de Venècia del 2009). Un catàleg de 45 pàgines per a 7 obres, i en una companyia excel.lent. Meyer no es moca amb mitja mànega…

Quin era l’objectiu de Meyer? L’objectiu és de mostrar que els cuadres abstractes de Richter són tant importants com els de Rothko. I per a demostrar-ho posa, en el catàleg, al costat d’un retrat de l’artista alemany devant d’una de les seves pintures abstractes i d’una pintura de Rothko. Tobias Meyer defensa una posició d’historiador de l’art? No només, perquè posar junts Richter i Rothko fa pujar les cotitzacions del primer, i recordem a títol d’exemple que el rècord per una pintura de Rothko està establert en 65 millions de dolars…Richter està encara lluny d’aquestes xifres, pero…

En unes declaracions a la premsa, Meyer diu que “cal trobar coses boniques, fer desitjar, la gent ha de somniar”. I vet aquí que ha consagrat una sala de l’exposició a Sotheby’s dels Richter per tal de donar-los-hi un aspecte de ‘capella’ de Rothko…Una mena de costat místic contemplatiu. I la estratègia ha donat els seus fruits: els resultats han sigut rècords, el conjunt dels 7 Richter s’ha venut per 74 millions de dolars (quan partien d’una estimació de 27 millions…). I el rècord ha sigut per als més gran! El més gran que, curiosament, era el que estava a la portada del catàleg…

Vet aquí com avui en dia l’argent dona credibilitat als artistes, pero també és cert que aquests per tal d’assegurar-se una honorabilitat necessiten encara a aquells que són capaços de produir idees: els conservadors. I així es va construint un cercle, virtuós o viciós?

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>