Museu busca turistes estrangers

Amb aquest contundent títol, Michel Guerrin escrivia una columna al diari francès Le Monde del 2 de setembre d’enguany. L’article s’acompanyava de dues entrades destacades: una afirmativa, “El Louvre ha perdut un 20% del seu públic el primer semestre del 2016 en relació a l’any anterior”, i una altra, plantejada com una pregunta: “Sorgeix, però, una qüestió central: ¿el model econòmic està canviant?”.

 

Anem a pams.

Segons els directors dels grans museus i monuments de França la situació és preocupant, greu o dramàtica, posant cadascú l’accent allà on li sembla i segons li va. Després d’anys de veure com anava augmentant el número de visitants, ara la situació és la inversa. Després dels atemptats del 13 de novembre del 2015 (Bataclan, terrasses de bars, supermercat caixer), els turistes japonesos, americans, xinesos, russos o coreans no viatgen tan sovint a França, i encara menys a París.

Aquests turistes ara van a Londres o a Barcelona o a Madrid, i es tracta de gent que viatja amb la família, que ve a Europa per primer cop i que, bàsicament, se sent atret per la cultura i per visitar els grans equipaments culturals (el Louvre, Orsay, el Museu Picasso, Notre-Dame, Centre Pompidou, Versalles, o el Mont-Saint-Michel,…). Són els més rics els que ara no van a París, i, per tant, que no gasten en llibres, en pòsters o al restaurant del museu…De manera, que el President d’un Museu pot afirmar que “la caiguda en el número de visitants és greu, però en termes de valor és tràgica”,…

Com citàvem abans, el Louvre ha perdut el primer semestre d’aquest any un 20% de visitants, i és lògic perquè quasi el 80% dels seus visitants són estrangers (unes xifres semblants a les dels museus de Barcelona). L’Arc de Triomf ha tingut una baixa de freqüentació del 30%.

I els propis francesos també són més cars de veure a París, perquè prefereixen anar cap a regions més tranquil·les (la Rochelle, Carcassona o Angers, per exemple).

Arribats a aquest punt de les estadístiques, cal fer-se la pregunta: ¿el model econòmic dels museus i dels principals monuments s’haurà de canviar? Un model, que ha adoptat tothom, i que està basat en la disminució de les subvencions públiques i en la recerca de recursos propis (preus de les entrades, mecenatge, lloguer d’espais), ¿pot ser sostenible si la venda d’entrades cau tant? Atès que, contenció obliga, les subvencions no augmentaran, ¿on s’acabaran fent les economies? Doncs, on quasi sempre: disminució de les despeses fixes, aturar les obres, augmentar els preus de les entrades, comprar menys obres (o cap, com ja passa de fet als nostres museus), reduir les activitats culturals,…Un clàssic…que es mossega la cua, perquè si augmenten els preus de les entrades hi ha gent que no podrà o no voldrà anar-hi…

Però és igualment cert que deixant que el patrimoni es degradi tampoc no ens en sortirem i, a més, cal que tinguem clar que en el futur el turisme (si més no el turisme que ens interessa) serà cultural o no serà.

Ara bé, ¿tot ho hem de basar en l’augment de visitants? ¿no acabarem matant l’interès amb unes visites, a vegades, tan massificades? ¿no caldria estar amatents a la qualitat de la visita? Potser caldria, primer, millorar les condicions d’acollida, reduir l’oferta d’activitats paral·leles (tot i que a Catalunya no n’anem gaire sobrats) o bé recentrar les exposicions al voltant de les col·leccions. Ja sé que es fa, però s’haurà de fer més.

I, sobretot, caldrà buscar complicitats. Interessar els particulars i les empreses per tal que facin accions de mecenatge real i compartit, i que sigui veritablement reconegut a nivell fiscal. És aquí on els Cercles dels Museus han de jugar un paper.

Però, potser, aquest xoc turístic és una bona oportunitat per a plantejar-se algunes reflexions. Caldrà fer un esforç respecte de l’oferta i del servei que es proposa. Caldrà abandonar la comoditat d’allò que va, més o menys, funcionant, i veure més enllà que és el que la societat en el seu conjunt, i els diferents grups que l’integren, volen trobar als museus. Caldrà pensar i repensar.

En els debats simplistes que ens envaeixen, hi ha ara a Barcelona una certa tendència a parlar i escriure malament sobre el fet turístic. Sí, hi ha molta gent, sí que hi ha comportaments incívics, sí que –globalment- podem pensar que no és un turisme de qualitat. A part les critiques legítimes, interessades o no, ¿hi ha alguna proposta? ¿algú està pensant que els museus i els monuments són la principal força d’atracció? ¿i si els hi donéssim la importància i els recursos que els hi calen per a poder jugar aquest rol? Menys queixar-se i fer el ploramiques  i més proposar i fer.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>