Noucentisme i Mediterranisme

Després de l’aparició de molts ismes en el camp estètic (impressionisme, fauvisme, cubisme, etc,) i de la mortífera Gran Guerra, la societat occidental en general volia ordre, valors, la joie de vivre (allò que podríem traduir per l’alegria del viure civil…).

Per a la majoria, aquest ordre implicava l’existència d’institucions per tal que tot fos ordenat, per tal que cada cosa estigués al seu lloc. Són els temps, a Catalunya i arreu, d’Universitat, Laboratori, Biblioteca, Institut, biblioteques, telèfon, carretera, escola, etc. I calia que aquest ordre fos controlat i fos permanent, i que hi hagués gent per a fer-ho rutllar. Per això, Eugeni d’Ors descriurà al president Prat de la Riba com el “Seny Ordenador“, ordre i seny…

A Catalunya la burgesia emergent i/o intel·ligent necessitava ‘sentir-se’. És aquesta part de la burgesia, normalment la menys emparentada amb les oligarquies hispanes, la que necessitava ser tant com però no tal com, la que volia ser una burgesia substantivada, una burgesia catalana. Del seu esforç cultural i de la seva voluntat de tenir cada cosa al seu lloc, de l’aire que es respirava arreu d’Europa, s’engendrarà el Noucentisme. I les idees estètiques que s’imposaran seran resultat de tot això.

Joaquim Sunyer, "Composició de paisatge amb tres nus", 1913-15

Joaquim Sunyer, “Composició de paisatge amb tres nus”, 1913-15

El Noucentisme, doncs, no serà un moviment estètic, sinó un ‘moviment de la voluntat’, i que tot i tenir una estètica, aquesta no havia de ser una sola i determinada sinó que podia ser-ho tot allò que no entrés en contradicció amb les intencions del moviment. Per això hi ha una diversitat d’estils que són noucentistes.

En sentit general, el Noucentisme fou un reformisme. I un reformisme que a Itàlia, a Alemanya i a Castella va donar feixismes. A Catalunya, ateses les nostres característiques històriques, no el va donar, no el va poder donar, precisament per falta de poder polític. El Noucentisme català va tenir poder però no va tenir el Poder, segons una feliç frase de Narcís Comadira. A casa nostra, el fenomen noucentista fou el resultat d’un desig i d’una voluntat d’Estat i potser per això, perquè no hi havia Estat, el Noucentisme fou a Catalunya eficaç i entranyable.

Tot això va propiciar a casa nostra uns resultats purs i diversos plens de creativitat, perquè amb uns orígens lligats a un desig previ a l’Estat, es va emmarcar en el desig de l’Ésser, en una lluita per l’Ésser.

De fet, el Noucentisme volia operar amb la realitat, establir una realitat tan ideal que podia no ser pròpia o coherent o compatible amb la realitat real. Per això, el Mediterranisme li va anar tan bé; tant, que normalment van acabar per confondre’s. Però cal deixar clar que el Mediterranisme només és una de les estètiques noucentistes.

El Noucentisme volia una realitat mítica, per això se’ns apareix com un somni i, per això també, fou tan fàcil el pas al surrealisme…Miró, Dalí, Foix, són uns noucentistes extrapolats al món de l’onirisme en un moment en què la realitat ja no era  manipulable ni adaptable com si fos un somni. Quan no es pot convertir la realitat en somni, ras i curt s’abandona la realitat i s’entra en el reialme pur del somni. El surrealisme, amb tota la seva irracionalitat, no és res més que la culminació, per evasió, dels llenguatges estètics noucentistes.

Els ingredients cabdals d’aquest ésser i estar catalans eren, és clar, un territori i una llengua. Ambdós ja existien. Ara el que calia era fer del territori, que els de la Renaixença havien convertit en Pàtria, un país i un Estat. I per fer-ho calia un govern, una llengua codificada, una cultura, i ordre. Aquest serà el nord de Prat de la Riba. Ell va voler establir les bases per fer un Estat, un Estat normatiu on cada cosa estigués feta, normativitzada i al seu lloc. A l’Estat, com és ben sabut, no s’hi va arribar, però es va definir i arrelar l’Ésser.

Aquest esforç de la voluntat volia fundar un estat de coses perdurable basat en un cos sòlid de valors que es pogués transmetre. Els Noucentistes van instaurar una Tradició, una tradició de la què en alguns aspectes, potser massa pocs, encara en som hereus.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>